Tipus de MTS

Existeixen moltes MTS. Algunes són causades per virus, d’altres són producte de bacteris… Aquí trobaràs informació sobre les ETS més comunes, com ho són el VIH, la Sífilis, la Gonorrea, la Clamidiasis, l’Herpes…

VIH

VIH (Virus de la Immunodeficiència Humana): es tracta d’un retrovirus que ataca als limfòcits, unes cèl·lules que formen part del sistema immunitari i ens defensen d’altres malalties o infeccions. Normalment la seva forma de contagi és mitjançant les relacions sexuals, tot i que també es pot transmetre per sang o genèticament (de mare a fill/a). Aquesta ETS pot donar-se en els dos sexes, i és crònica (no té cura; és mortal).

L’enfermetat consta de 3 fases:

  • Infecció aguda: és la fase inicial, i sol manifestar-se de 2 a 4 setmanes. Durant aquesta etapa, el virus es reprodueix de forma extraordinària, i elimina els limfòcits. En aquesta etapa, el pacient té símptomes lleus similars a la grip (febre, mal de cap, erupcions cutànies) o símptomes inexistents.
  • Infecció crònica: també és coneguda com etapa asimptomàtica o latència clínica. Sol durar de 8 a més de 10 anys, tot i que això depèn de la velocitat de propagació del virus en el cos del malalt. Durant aquesta etapa, la reproducció del virus és més lena, però a poc a poc aconsegueix eliminar gran part de limfòcits, deixant amb molt poques defenses el pacient.
  • SIDA: el SIDA és la fase final de la malaltia infecciosa. Sense rebre tractament, els malalts amb SIDA no duren més de 3 anys, ja que el sistema immunitari és molt vulnerable i pots agafar càncers o altres enfermetats severes.. En aquesta etapa, els retrovirus han eliminat quasi completament els limfòcits, amb el que els metges es basen que si el recompte de limfòcits de tipus CD4 és inferior a 200 mm cúbics, tens el SIDA.

Al 2017, es calcula que 20,9 milions de persones de les 36,7 milions infectades estaven rebent tractament. El 2016 1,8 milions de persones van morir per VIH, sumant actualment uns 35 milions de morts arreu del mon. El nombre de malalts homes dobla al de dones. El VIH és una de les ETS més greus del mon, i és molt favorable la seva ràpida detecció, ja que encara que hi hagi medicaments, un mes pot causar molta diferència.

SÍFILIS

Sífilis: el sífilis és una ETS bastant comuna. És causada per un bacteri anomenat Treponema Pallidum, i són característiques les lesions cutànies. Aquest bacteri es pot contagiar a persones que estan en contacte amb erupcions cutànies d’altres, i propagar-se a través de la sang i el sistema limfàtic. Es contagia mitjançant el sexe oral, vaginal o anal durant les relacions sexuals. És una enfermetat que pot afectar a ambdós sexes, i és crònica (no té cura; és mortal).

Aquesta enfermetat consta de les 3 fases següents: 

  • Estadi primari: sol durar 21 dies, i durant aquesta etapa és factible el contagi. Es caracteritza per l’aparició d’úlceres fermes i indolores als genitals masculins o femenins, a la boca… segon per on s’hagi produït la transmissió. Aquestes úlceres desapareixen passades 6 setmanes. Els pacients no solen notar símptomes.
  • Estadi secundari: sol durar 2 mesos, i el contagi és molt fàcil. Apareixen erupcions cutànies per tot el cos. Els símptomes que els pacients solen experimentar en aquesta fase són mal de cap o símptomes típics de l’anorèxia o la meningitis.
  • Etapa latent o oculta: l’etapa posterior a la primera i la secundària es diu que passa per una etapa latent. Durant aquesta etapa, que pot durar de 1 a 20 anys, el contagi només és possible durant les primeres fases. Durant aquest període, el pacient no experimenta cap signe o símptoma, amb el qual la diagnòstic de sífilis només es sol donar quan es fan anàlisi de sang o es diagnostiquen nadons amb sífilis congènita. Durant aquesta etapa, els pacients moren.
  • Etapa terciaria o tardana: normalment els pacients amb sífilis no arriben a aquesta etapa, i els que hi arriben no solen aguantar gaire més. En aquesta etapa, els pacients solen acabar patint gomes (llagues grans que es troben a dins el cos o bé a la pell); sífilis cardiovascular (que afecta al cor i els vasos sanguinis) o neurosífilis (que afecta al sistema nerviós). Aquesta enfermetat sexual sol donar-se més en homes que en dones.

Aquesta enfermetat sexual sol donar-se més en homes que en dones. A Espanya el 2015, es van detectar un total de 3.886 casos de sífilis.

GONORREA

Gonorrea: la gonorrea, també anomenada blennorràgia o gonocòccia, és causada per un bacteri anomenat Neisseria gonorrhoeae, el qual es contagia per el contacte de mucoses i relacions sexuals i després es multiplica, danyant severament aparells i parts del cos. Afecta tant als homes com a les dones, i és una ETS aguda (es pot curar seguint el tractament).

El bacteri es multiplica en diferents aparells o localitzacions, així que depenent del pacient pot tenir unes conseqüències o unes altres. Els signes no son externs, amb el qual es sol detectar pels símptomes que experimenta el pacient: ardor al orinar, augment de secreció al orinar, orinar en colors no habituals (blanc, marró o inclús verd), sangrat vaginal entre períodes menstruals (en el cas de les dones), sangrat anal i dolor al defecar.

La gonorrea es detecta mitjançant una prova d’orina, i en alguns casos, si el bacteri l’ha contagiat, mitjançant estudis de la faringe. Si no es detecta la gonorrea, el pacient, en cas de ser ona, pot acabar tenint una enfermetat inflamatòria pèlvica (EIP). Altres conseqüències poden en dones poden ser formació de teixit cicatritzat que obstrueix les trompes de Fal·lopi, embaràs ectòpic (embaràs fora l’úter), infertilitat (incapacitat de quedar embarassada) i dolor pèlvic i abdominal crònic.

La gonorrea és una de les ETS més extesa, i el percentatge de persones que ho pateixen sol ser lleument més elevat en dones que en homes.

CLAMIDIASIS

Clamidiasis: la Clamídia és una ETS causada per un bacteri paràsit exclusiu dels humans, anomenat Chlamydia trachomatis. La seva forma de contagi és mitjançant l’intercanvi de fluids de la mucosa vaginal, anal o de l’aparell urinari. Un cop el bacteri arriba a l’infectat/da, es propaga pel cos del malalt. No afecta de la mateixa forma a homes i dones. Tampoc afecta igual depenent del tipus de sexe a través del qual es va produir el contagi (sexe oral o sexe anal).

  • Infecció en homes: els homes malalts de clamídia experimenten alguns símptomes i signes com necessitat urgent d’orinar, ardor al orinar, secrecions per el penis o inflamació o dolor als testicles.
  • Infecció en dones: les dones malaltes de clamídia experimenten alguns símptomes i signes com flux vaginal espès i groguenc (pus), ardor al orinar, sangrar fora el període menstrual, sangrar durant o després de mantenir relacions sexuals, dolor durant les relacions sexuals i dolor al abdomen o la pelvis.
  • Sexe anal: quan el contagi es produeix per mantenir relacions sexuals anals els signes o símptomes que se’n poden derivar són el dolor o ardor anal, secrecions per l’anus i dolor al defecar.
  • Sexe oral: quan el contagi es produeix per mantenir relacions sexuals orals els signes o símptomes que se’n poden derivar són ardor en la boca i la llengua, dolor a la boca o úlceres a la boca.

La clamídia sol ser asimptomàtica, ja que molts cops els pacients no noten canvis ni experimenten símptomes. Bastants pacients diagnosticats de clamídia desenvolupen artritis (inflamació d’articulacions). La clamídia és una malaltia aguda, amb el qual si se segueix el tractament es pot arribar a curar.

El 2009 es van informar sobre més de 1,2 milions de casos de clamídia.